La Serra del Montsec, frontera i refugi, ha acollit l’home al llarg de la seva història, proporcionant-li sempre recursos per adaptar-se al medi, per sobreviure i evolucionar. Els primers pobladors s’enfrontaren a un entorn inabastable, i cercaren les coves més segures per a instal·lar-se. Caçadors i recol·lectors, també dansaren inspirant el primer art, un llegat que avui és reconegut com a Patrimoni Mundial per l’UNESCO.
Al Montsec les possibilitats de desenvolupament són infinites; conreus, pastures, minerals, indrets amb bones defenses naturals. Amb el temps el pols entre l’home i la natura assoleix un nou estadi; ilergetes i romans en sortiran beneficiats. Poblats, viles i ciutats, assentaments, lluites i lleis; un territori definitivament humanitzat.
Frontera i refugi, el Montsec continua elevant-se i separant dos concepcions del món. Nous senyors de la terra, torres i castells, un mosaic d’esglésies que esquitxa les valls i els turons. Cristians versus musulmans, cristians contra cristians i, al mig de tot, la figura d’un cabdill, Arnau Mir de Tost, un veritable senyor de la frontera i dos comtats el d’Urgell i el del Pallars.
Oblidats els castells, l’home continuarà exercint el seu domini sobre la natura, obrirà nous camins, alterarà el curs dels rius, controlarà la llum i, novament, s’enfrontarà als seus iguals. Escenari d’altres guerres, solcada de búnquers i trinxeres, la Serra del Montsec continua avui, com sempre, imponent i inalterable.
Vídeo de la reposició de les pintures de l’àbsis de la Col·legiata de Mur
Castell de Mur
Museu d'Isona i Conca Dellà
Dolmen de Sols de riu, a la Baronia de Rialb