Geologia i paleontologia:

EL MONTSEC: ON LES PEDRES PARLEN.: La Cabroa.

A la serra del Montsec hom hi pot llegir uns quants capítols del gran llibre que és la nostra Terra. On s’alça la serra del Montsec, fa 140 milions d’anys, hi havia una mar obert cap a l’Atlàntic; enlloc de la depressió de l’Ebre, hi havia un massís, que nodria aquest mar amb sediments, els quals formaren les roques que avui en dia conformen les parets de la serra.

A mitjans del Cretaci Superior (80 m.a.), quan els dinosaures poblaven la zona, es començà a produir els primers moviments que varen alçar els Pirineus com els coneixem avui en dia. Durant 60 milions d’anys, les roques s’anaren deformant i trencant, donant formes capritxoses que podem veure per la zona.

A l’últim milió d’anys, durant les 4 grans glaciacions, és quan es va transformar definitivament el paisatge com el coneixem avui dia. Van fer acte de presència els rius Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorça, intentant obrint-se pas pel mig de la serra ja aixecada, i ho aconseguiren erosionant i engorjant-se al Montsec, formant espectaculars congostos.

Al Montsec trobem vestigis dels fòssils que ens poden explicar com fa 140 milions d’anys aquest territori era un mar, quin tipus de plantes hi creixien fa 121 milions o conèixer que per la zona passejaven immensos dinosaures que de cop i volta desaparegueren fa 65 milions d’anys i així successivament amb totes les edats de la nostra terra.

PUNTS D’INTERÈS GEOLÒGIC I PALEONTOLÒGIC.: Museu de la Conca Dellà. Petjada. Jaciment de Bastrus. Ossos. Jaciment de Bastrus.

La Règola: les marees del Montsec.
Les marees fòssils del Montsec es situen al Sud de la serra, formades per sediments de l’Eocè inferior (55-45 m.a.) els quals conformaren un delta dominat per aquests processos cíclics dominats per la Lluna.

Hi ha uns magnífics afloraments que mostren les estructures corresponents a la part més fonda d’una plana intermareal, amb la majoria d’empremtes que la identifiquen com a tal. També trobem bons exemples dels estrats que defineixen un ambient inter i submareal com també la seva ciclicitat. Aquests afloraments estan localitzats al poble de la Règola, al costat d’Àger, el qual si pot accedir per la carretera C-13.

La serra del Montsec: Àger - Colobor - Sant Alís.
La serra del Montsec presenta uns fantàstics afloraments de roques del Mesozoic (era Secundària) del Pre-Pirineu; la Vall d’Àger conté materials posteriors, de l’era Terciària. Aquest és un itinerari geològic clàssic d’un gran interès didàctic a tots els nivells ja que permet conèixer roques sedimentàries continentals i marines de diferents tipus, amb abundant i variada fauna fossilífera; també permet veure diferents estructures tectòniques.

El Museu de la Conca Dellà: una mirada al passat.
La Sala del Cretaci del Museu mostra vàries restes fòssils de dinosaures trobades en els nombrosos jaciments de la conca Dellà. Aquestes consisteixen en un niu d’ous i ossos de dinosaures que varen viure fa uns 65 milions d’anys, és a dir, molt a prop del límit K/T, el punt on aquests grans rèptils es van extingir i desaparèixer per sempre més. És en aquest fet on radica la gran importància dels jaciments de la zona a nivell europeu i mundial, ja que es tracta dels últims dinosaures que caminaren per la Terra, els quals poden aportar informació del perquè de la seva extinció.

El museu ofereix una sèrie de visites guiades als diferents jaciments de la zona, com el de La Posa o una ruta pels principals afloraments de Basturs on es pot veure ous, ossos i petjades de dinosaure.
http://www.parc-cretaci.com/

La Posa: el Jaciment de les Rajades.
El jaciment d’icnites de la Posa es troba localitzat a la carretera de Boixols, just al sortir d’Isona, agafant la bifurcació cap el Santurari de la Posa.

Aquest jaciment està format per materials fins de tipus carbonàtic dipositats durant el Cretaci Superior (71-65 m.a.) en una zona de marea. Si un s’hi fixa veurà que aquest està tot ple de clots, de forats, alguns semicirculars. El estudis realitzats han demostrat que aquests forats no foren produïts pels dinosaures, sinó que els seus autors foren les rajades fent clots buscant aliment a sota el fang sorrenc. De fet, avui en dia, en planes de marea, quan es retira l’aigua, es pot veure el mateix tipus de formació.

Jaciment d’icnites de la Maçana
El jaciment d’icnites de la Maçana està format per sediments calcaris d’origen lacustre dipositats durant el Cretaci Superior (71-65 m.a), per tant si anéssim enrere, fins arribar a aquesta edat ens trobaríem, enlloc d’estar enmig de les muntanyes, en un llac on pasturaven els dinosaures. Es conserva unes 900 petjades de forma subcircular atribuïdes a sauròpodes (dinosaures del coll llarg). Aquestes roques, a més, estan bioturbades per invertebrats, és a dir, hi podem trobar també a la roca l’empremta de l’activitat d’éssers vius que vivien en el llac.

Aquest jaciment està localitzat a la carretera del Doll, C-13, al punt quilomètric 55+200. Hi ha una zona d’aparcament habilitada i està senyalitzat.

La pedrera de Rúbies i la Cabrua:
A finals del segle XIX i fins a principis del segle XX es varen explotar les calcàries litoestratigràfiques properes a Santa Maria de Meià, a la zona coneguda com la pedrera de Rúbies, per a ser utilitzades per fer litografies (reproducció d’imatges). Aquestes contenien fòssils en gran quantitat i qualitat. Posteriorment, es descobrí l’aflorament de la Cabrúa, a 6 km de la pedrera de Rúbies.

Aquestes roques formades per un sistema de llacs durant el Cretaci Inferior (127-121 m.a.) s’hi ha trobat en gran quantitat fòssils de plantes, animals, invertebrats i traces. Destaquen donat que el grau de preservació de les parts toves en fòssils és inusual, mentre que en el jaciment és comú. Per tant, en les peces recuperades s’han trobat insectes, crustacis, aràcnids, amfibis, peixos i algun petit dinosaure, en un estat de conservació excepcional. També destaquen les restes vegetals de primera qualitat.
L’accés es fa per una pista forestal a peu o Btt.